La primera cosa que hem de canviar, mentre sortim de la crisi, és ser més previsors i tenir una visió clara. El més important és invertir en nosaltres mateixos, canviar i preparar el futur.
Adaptar (o fer accessible) una vivenda per quan siguem grans, no s’ha de fer quan sigui massa tard. Quan una persona es fa gran, la seva memòria a curt termini ja no es converteix tan fàcilment en memòria de llarga durada, i això fa que per a la gent gran sigui difícil establir un vincle amb les coses noves. Per això no és estrany que diguin sovint “Quan jo era petit,” o “Abans vivíem millor.” I és igual de lògic que opinin que la casa reformada o adaptada ja no és casa seva. La ment necessita temps i experiències per acumular imatges de records d’un lloc determinat.
Per evitar haver de viure amb aquesta sensació de desavinença, és essencial fer totes les adaptacions o intervencions importants a casa nostra amb temps, per poder tornar a establir un vincle emocional amb bons records amb el que serà el nostre entorn del futur.